Aquest ha estat sempre el qualificatiu que jo he utilitzat amb la meua filla per a indicar-li aquelles persones, les quals jo considerava no eren tot el correcte que estimava; aquelles que amb els seus comportaments, actituds i opinions eren dolentes, sot al meu punt de vista. He procurat sempre no fer opinió davant ella dels seus personatges més próxims: professors, amics, etc per tal de no interferir amb les seus querències.
Ve a fil per randa aquesta dita per tal de valorar cóm de mala gent poden ser alguns dels nostres més afamats polítics, antics governants, que no han sabut admetre la seua desfeta electoral i porten tota aquesta legislatura malbaratant l’opinió pública més alié amb tota una garbera de mentides, difícilment admissible en qualsevol ment mínimament sensata i ordenada.
Recorde no fa molts mesos a la senyora Botella declarar que ella dormia molt bé i que tenia la consciencia molt tranquil·la per la guerra d’Irak. Pressupose que assistirà a missa reglada, tal i com ho feia el Sr Pinotxet, sense cap angoixa ni remordiment encara que eixe dia hagen mort 60 ó 70 iraquians. El seu home, gran estadista que fuig actualment de la premsa, española, acaba d’admetre aquesta setmana que la principal mentida amb la que van envair i destruir un país no era vertadera. Hi, a més a més, ho reconeix sense cap vergonya, fins i tot fent mofa de la seua intel·ligència. Haurem de tardar altres tres anys per a que reconega que els mentors ideològics de l’atemptat de l’11M sí que eren lluny i en muntanyes llunyanes? Amb quina insidia més dolenta i malsana “mala gent” va deixar en l’aire una sospita insidiosa y vergonyosament inacceptable el dia que va declarar a la comissió de l’11M. Que no voldrà que pensem que l’actual president va pactar a taula parada, no molt lluny de Moncloa, amb ETA i els extremistes islàmics un atemptat inhumà per tal de derrocar-los?
Mala gent.
Estem encetant en aquest dies un procés dolorós i que ens durarà fins l’estiu. Un juí difícil que no exempt d’entrebancs. El mateix dia de l’inici, un tal senyor, per dir alguna cosa, Arrístegui, es va presentar a les portes de la Casa de Camp, i feu unes declaracions insidioses clamant que finalment es sabrà tota la veritat, siga fruït del juí, o dels voltants. I jo que pensava, de tantes i tantes vesprades escoltant-lo a la ràdio, que es tractava d’una de les poques persones amb seny al P.P. Feu la proclama i desaparegué; no va ni romandre el primer dia. Mala gent.
La darrera perla ens l’ha deixat l’antic portantveu del Sr Anser, M.A. Rodríguez. Ens ha qualificat als 10 mil·lions d’espanyols major de 18 que votarem en contra de les seues mentides de grup terrorista.
Mala gent.
Esperem que, tal i com sembla marcar el guió de moment, que cap dels convictes de la massacre de Madrid ha admet conéixer, ser i actuar en connivència amb la banda terrorista vasca. Que ens dirà el delinqüent comú Trashorras quan li toque el torn? Seguirà cobrant del diari El mundo per declarar allò que alguns volen escoltar? Mala gent¡¡¡
Espere i confie que el grup terrorista al que pertany, no ens deixarem pas a les properes eleccions la veritat a casa, i sortirem de nou al carrer per tal de legitimar un govern, que com cap altre, ha cercat un futur just i socialment equilibrat.
