Campanya 2007

Al meu barri, ja han començat la campanya.

Donat que el P.P. no deixa que la gent expresse o escolte, llisca o escriga les seues opinions mitjançant eines legals, vegeu (InfoTV no es veu, volen tancar els repetidors de TV3, …) al meu barri ho fan d’altra manera. Vaig a intentar explicar el que crec han volgut significar aquests embrutadors de parets.

Vegeu-ne els resultats.

Sembla que el veinat trau el xuxo a passejar,... però no s'emporta tot el que cal a casa seua.

Pareix que la gent vol alguna cosa que una pista sense més ni més, on més que jugar a fer algun que altre exercici corporal, sol ser lloc torbador de ments, una escola diferent.

Hi ha certes necessitat que solventades puntualment, esdevenen perennes i dificilment poden resoldre's. Fins i tot ni en campanya electoral.

És clar que no tenen resó mediàtic, que no reporten divises, però seguramnet són més necessàries als veíns.

En aquest cas voldran recordar-li a la Batlessa la seua promessa que mai destruiria la protecció que significava l'horta sud per a l'albufera. Com que darrerament s'escolten veu, es convaca a veins implicats, etc... No siga que, qualsevol dia, algun P.A.I. que altre siga acceptat

Al voltant de l'11M

Per si tenim ganes de llegir, navegant he entopetat amb dues pàgines sobre el tema de
l'11 M. Juzgeu vosaltres mateixa.

En la negra no es pot intervindre. A la grisa publiquen fins i tot els anònims.

http://peongris.blogspot.com/

http://www.peonesnegros.es/

Per fi una falla com cal

Potser no recorde ja quan fou la darrera vegada que he anat a veure una falla amb intenció, no acompanyat, o per compromís. Recorde agradablement la falla King-Kong. Enguany, i gràcies al diari Levante, em vaig assabentar que una falla de València, fora de tota regla capicasalera, Falla Arrancapins, havia fet una proposta. Aní i comproví que no es necessaris diners per fer crítica amb seny.

Reprodueix l'article del Levante i algunes fotos de la falla. Gaudit-ne.

La historia cabeza abajo

La comisión de Arrancapins iguala con Felipe V a los protagonistas de la historia de la autonomía

La comisión de Ángel Guimerá-Doctor Vila Prades, Arrancapins, se caracteriza por ser una de las más mordaces de la ciudad. Participa fuera de concurso y su relación con los estamentos oficiales son prácticamente nulos: no tienen fallera mayor, no asisten a las asambleas, no reconocen la figura del presidente y tampoco el concurso de fallas, por lo que siempre piden quedar fuera de concurso. Sus fallas, elaboradas por ellos mismos, destilan siempre una enorme carga crítica.

Este año, los falleros han centrado su atención en el tercer centenario de la Batalla de Almansa. Y junto al cuadro de Felipe V boca abajo, la han emprendido con políticos y personajes de la política valenciana, todos ellos con su retrato boca abajo y con elementos a los que les vinculan en los marcos.

Así, a Francisco Camps le endosan el kit de inauguración , un rosario y un muñeco de vudú en el que se lee Eduardo .

Eduardo Zaplana, por contra, aparece rodeado de grúas, muñecas de falleras mayores, billetes y un muñeco vudú de Paco . Hay palos para todo el espectro político. Vicente González Lizondo aparece con una brocha tricolor, una naranja y un escupitajo. Joan Lerma, con un tubo de Lermicina, vaselina neutra , el logotipo de Canal 9 y el libro El que no vaig fer .

Del arzobispo Agustín García-Gasco se dice que es un «reaccionario integral» y le endosan una papelera llena de solicitudes de apostasía.

Jaime Milans del Colp aparece rodeado de tanques y soldados y no dudan en tildarle de «traidor irrespetuoso» , mientras que Rita Barberá, con velas, petardos y otro kit de inauguración , dice de ella que es «petardera» y «chabacana» .

Carlos Il Fabrino , con aviones, botellas de cava, puros, bolsas de dinero y lo describen como «el amo de Castellón» . Consuelo Císcar y Rafael Blasco tienen su marco rodeado de chaquetas con diferentes siblas. «En tal de tocar la pela i no soltar mai la vara, ni FRAP, ni PSOE ni s´agüela, el cas es tirar-li cara» .

Por último, Ciprià Ciscar es El Florentí , que, de estar en Madrid, «s´ha tornar un botifler» . La falla se completa con un mapa de la Comunitat con todas las grúas y campos de golf y un libro de visitas donde se pueden dejar mensajes.

Salvador Puig Antic

Finalitze tot just de veure amb la meua filla, Salvador, la pel•lícula que s’ha fet sobre el cas de Salvador Puig Antic, assassinat a garrot vil per la dictadura franquista el dos de març de 1974. Fa poc més de 30 anys.
Sembla que certes persones, aquelles a les que jo situe prop dels verdugs que roturaren el coll de Salvador, aquelles qui més haurien de callar i respectar tots els morts, TOTS, i què reclamen hores d’ara justícia amb un cas actual.
Que aquest assassí, Juan de Chaos, estiga actualment en règim de semi llibertat, a l’hospital, no vol dir que hagam de renunciar a que la justícia es complesca. Em sembla d’allò més vergonyós la utilització que l’actual partit principal a l’oposició està fent d’aquest cas. Encara que ens caldrà convindre que no és el primer ni el darrer que utilitzaran per crispar aquest pais. Afortunadament, espere i desitge, la situació actual del nostre pais, a l’Europa democràtica, ens dóna unes certes garanties de que si canviem de govern, serà d’ací un any, i amb un procés civilitzat

Dirigida per Manuel Huerga i estrenada el setembre de 2006, la pel•lícula Salvador està basada en la novel•la "Compte enrere: la història de Salvador Puig Antich", escrita el 2001 pel periodista català Francesc Escribano.
Salvador narra la crònica dels esdeveniments que van portar a la condemna a mort i a l'execució del jove Salvador Puig Antich -anarquista, membre del MIL i acusat de la mort d'un policia- i com, malgrat els esforços de familiars i advocats i de les movilitzacions socials, el règim franquista es negà a donar-li l'indult i l'executà a garrot vil, la última execució a garrot vil de la dictadura.
Tant el llibre com la pel•lícula han estat fortament criticats per part d'antics militants del MIL, companys de militància de Salvador. Afirmen que ha estat buidat de contingut polític el personatge de Salvador Puig Antich i que al mateix temps es dignifica falsament la imatge del seu escarceller, del jutge militar i de la Brigada Político Social de la policia franquista.
En la banda sonora de la pel•lícula destaca la cançó de Lluís Llach "I si canto trist", que va compondre el 1974 després de l'assassinat del jove Salvador i com a homenatge i record a la seva persona.

Perquè el meu barri és diferent¡

En principi es tracta d’un lloc bucol•lic, que si no fos perquè alguns es creuen que és d’ells i no de tots, seria un encant. Ja hem publicitat les massetes a les voreres, les denúncies de mal aparcament, de certes connivències del senyor alcalde amb alguns veïns, d’urbanitzar una sèquia iluminant-la en excés, i alguna altra cosa més. El que ens han tapat aquest hivern ha estat la sèquia, el clevegueram, l’eixida natural de les deixelles orgàniques dels pobladors del Poblet, que circulaven per la sèquia de la Font de Bonet.


Aleshores ja la tenim coberta i asfaltada. La sorpresa ha estat que al fer el carrer Font de Bonet, sembla que alguns s’han rebotat (pagaran més impost) i ha aconseguit desviar la linea recta amb una entrada que més haguera valgut pagar o obligar a respectar, que no malbaratar els diners públics amb senyalització innecessària si el seny haguera prevalgut. Adsl rural¡¡¡ Santa quimera.

Mala gent.

Aquest ha estat sempre el qualificatiu que jo he utilitzat amb la meua filla per a indicar-li aquelles persones, les quals jo considerava no eren tot el correcte que estimava; aquelles que amb els seus comportaments, actituds i opinions eren dolentes, sot al meu punt de vista. He procurat sempre no fer opinió davant ella dels seus personatges més próxims: professors, amics, etc per tal de no interferir amb les seus querències.

Ve a fil per randa aquesta dita per tal de valorar cóm de mala gent poden ser alguns dels nostres més afamats polítics, antics governants, que no han sabut admetre la seua desfeta electoral i porten tota aquesta legislatura malbaratant l’opinió pública més alié amb tota una garbera de mentides, difícilment admissible en qualsevol ment mínimament sensata i ordenada.

Recorde no fa molts mesos a la senyora Botella declarar que ella dormia molt bé i que tenia la consciencia molt tranquil·la per la guerra d’Irak. Pressupose que assistirà a missa reglada, tal i com ho feia el Sr Pinotxet, sense cap angoixa ni remordiment encara que eixe dia hagen mort 60 ó 70 iraquians. El seu home, gran estadista que fuig actualment de la premsa, española, acaba d’admetre aquesta setmana que la principal mentida amb la que van envair i destruir un país no era vertadera. Hi, a més a més, ho reconeix sense cap vergonya, fins i tot fent mofa de la seua intel·ligència. Haurem de tardar altres tres anys per a que reconega que els mentors ideològics de l’atemptat de l’11M sí que eren lluny i en muntanyes llunyanes? Amb quina insidia més dolenta i malsana “mala gent” va deixar en l’aire una sospita insidiosa y vergonyosament inacceptable el dia que va declarar a la comissió de l’11M. Que no voldrà que pensem que l’actual president va pactar a taula parada, no molt lluny de Moncloa, amb ETA i els extremistes islàmics un atemptat inhumà per tal de derrocar-los?
Mala gent.
Estem encetant en aquest dies un procés dolorós i que ens durarà fins l’estiu. Un juí difícil que no exempt d’entrebancs. El mateix dia de l’inici, un tal senyor, per dir alguna cosa, Arrístegui, es va presentar a les portes de la Casa de Camp, i feu unes declaracions insidioses clamant que finalment es sabrà tota la veritat, siga fruït del juí, o dels voltants. I jo que pensava, de tantes i tantes vesprades escoltant-lo a la ràdio, que es tractava d’una de les poques persones amb seny al P.P. Feu la proclama i desaparegué; no va ni romandre el primer dia. Mala gent.

La darrera perla ens l’ha deixat l’antic portantveu del Sr Anser, M.A. Rodríguez. Ens ha qualificat als 10 mil·lions d’espanyols major de 18 que votarem en contra de les seues mentides de grup terrorista.

Mala gent.

Esperem que, tal i com sembla marcar el guió de moment, que cap dels convictes de la massacre de Madrid ha admet conéixer, ser i actuar en connivència amb la banda terrorista vasca. Que ens dirà el delinqüent comú Trashorras quan li toque el torn? Seguirà cobrant del diari El mundo per declarar allò que alguns volen escoltar? Mala gent¡¡¡

Espere i confie que el grup terrorista al que pertany, no ens deixarem pas a les properes eleccions la veritat a casa, i sortirem de nou al carrer per tal de legitimar un govern, que com cap altre, ha cercat un futur just i socialment equilibrat.