Al voltant de l'11M

Per si tenim ganes de llegir, navegant he entopetat amb dues pàgines sobre el tema de
l'11 M. Juzgeu vosaltres mateixa.

En la negra no es pot intervindre. A la grisa publiquen fins i tot els anònims.

http://peongris.blogspot.com/

http://www.peonesnegros.es/

Per fi una falla com cal

Potser no recorde ja quan fou la darrera vegada que he anat a veure una falla amb intenció, no acompanyat, o per compromís. Recorde agradablement la falla King-Kong. Enguany, i gràcies al diari Levante, em vaig assabentar que una falla de València, fora de tota regla capicasalera, Falla Arrancapins, havia fet una proposta. Aní i comproví que no es necessaris diners per fer crítica amb seny.

Reprodueix l'article del Levante i algunes fotos de la falla. Gaudit-ne.

La historia cabeza abajo

La comisión de Arrancapins iguala con Felipe V a los protagonistas de la historia de la autonomía

La comisión de Ángel Guimerá-Doctor Vila Prades, Arrancapins, se caracteriza por ser una de las más mordaces de la ciudad. Participa fuera de concurso y su relación con los estamentos oficiales son prácticamente nulos: no tienen fallera mayor, no asisten a las asambleas, no reconocen la figura del presidente y tampoco el concurso de fallas, por lo que siempre piden quedar fuera de concurso. Sus fallas, elaboradas por ellos mismos, destilan siempre una enorme carga crítica.

Este año, los falleros han centrado su atención en el tercer centenario de la Batalla de Almansa. Y junto al cuadro de Felipe V boca abajo, la han emprendido con políticos y personajes de la política valenciana, todos ellos con su retrato boca abajo y con elementos a los que les vinculan en los marcos.

Así, a Francisco Camps le endosan el kit de inauguración , un rosario y un muñeco de vudú en el que se lee Eduardo .

Eduardo Zaplana, por contra, aparece rodeado de grúas, muñecas de falleras mayores, billetes y un muñeco vudú de Paco . Hay palos para todo el espectro político. Vicente González Lizondo aparece con una brocha tricolor, una naranja y un escupitajo. Joan Lerma, con un tubo de Lermicina, vaselina neutra , el logotipo de Canal 9 y el libro El que no vaig fer .

Del arzobispo Agustín García-Gasco se dice que es un «reaccionario integral» y le endosan una papelera llena de solicitudes de apostasía.

Jaime Milans del Colp aparece rodeado de tanques y soldados y no dudan en tildarle de «traidor irrespetuoso» , mientras que Rita Barberá, con velas, petardos y otro kit de inauguración , dice de ella que es «petardera» y «chabacana» .

Carlos Il Fabrino , con aviones, botellas de cava, puros, bolsas de dinero y lo describen como «el amo de Castellón» . Consuelo Císcar y Rafael Blasco tienen su marco rodeado de chaquetas con diferentes siblas. «En tal de tocar la pela i no soltar mai la vara, ni FRAP, ni PSOE ni s´agüela, el cas es tirar-li cara» .

Por último, Ciprià Ciscar es El Florentí , que, de estar en Madrid, «s´ha tornar un botifler» . La falla se completa con un mapa de la Comunitat con todas las grúas y campos de golf y un libro de visitas donde se pueden dejar mensajes.

Salvador Puig Antic

Finalitze tot just de veure amb la meua filla, Salvador, la pel•lícula que s’ha fet sobre el cas de Salvador Puig Antic, assassinat a garrot vil per la dictadura franquista el dos de març de 1974. Fa poc més de 30 anys.
Sembla que certes persones, aquelles a les que jo situe prop dels verdugs que roturaren el coll de Salvador, aquelles qui més haurien de callar i respectar tots els morts, TOTS, i què reclamen hores d’ara justícia amb un cas actual.
Que aquest assassí, Juan de Chaos, estiga actualment en règim de semi llibertat, a l’hospital, no vol dir que hagam de renunciar a que la justícia es complesca. Em sembla d’allò més vergonyós la utilització que l’actual partit principal a l’oposició està fent d’aquest cas. Encara que ens caldrà convindre que no és el primer ni el darrer que utilitzaran per crispar aquest pais. Afortunadament, espere i desitge, la situació actual del nostre pais, a l’Europa democràtica, ens dóna unes certes garanties de que si canviem de govern, serà d’ací un any, i amb un procés civilitzat

Dirigida per Manuel Huerga i estrenada el setembre de 2006, la pel•lícula Salvador està basada en la novel•la "Compte enrere: la història de Salvador Puig Antich", escrita el 2001 pel periodista català Francesc Escribano.
Salvador narra la crònica dels esdeveniments que van portar a la condemna a mort i a l'execució del jove Salvador Puig Antich -anarquista, membre del MIL i acusat de la mort d'un policia- i com, malgrat els esforços de familiars i advocats i de les movilitzacions socials, el règim franquista es negà a donar-li l'indult i l'executà a garrot vil, la última execució a garrot vil de la dictadura.
Tant el llibre com la pel•lícula han estat fortament criticats per part d'antics militants del MIL, companys de militància de Salvador. Afirmen que ha estat buidat de contingut polític el personatge de Salvador Puig Antich i que al mateix temps es dignifica falsament la imatge del seu escarceller, del jutge militar i de la Brigada Político Social de la policia franquista.
En la banda sonora de la pel•lícula destaca la cançó de Lluís Llach "I si canto trist", que va compondre el 1974 després de l'assassinat del jove Salvador i com a homenatge i record a la seva persona.

Perquè el meu barri és diferent¡

En principi es tracta d’un lloc bucol•lic, que si no fos perquè alguns es creuen que és d’ells i no de tots, seria un encant. Ja hem publicitat les massetes a les voreres, les denúncies de mal aparcament, de certes connivències del senyor alcalde amb alguns veïns, d’urbanitzar una sèquia iluminant-la en excés, i alguna altra cosa més. El que ens han tapat aquest hivern ha estat la sèquia, el clevegueram, l’eixida natural de les deixelles orgàniques dels pobladors del Poblet, que circulaven per la sèquia de la Font de Bonet.


Aleshores ja la tenim coberta i asfaltada. La sorpresa ha estat que al fer el carrer Font de Bonet, sembla que alguns s’han rebotat (pagaran més impost) i ha aconseguit desviar la linea recta amb una entrada que més haguera valgut pagar o obligar a respectar, que no malbaratar els diners públics amb senyalització innecessària si el seny haguera prevalgut. Adsl rural¡¡¡ Santa quimera.