La sentina del meu barri

El Sr alcalde pedani diu que es tracta d'un terreny en term de Sedavi. Que no hi pot fer res. Que passaria si en lloc d'èsser al carrer Entrada Casa Vinyero estiguera el carrer d'Alfafar, cantó Don Paco?

Ho hagueren dit¡

Home ara sí que ja tenim els arguments que fonamenten la guerra de l'aigua que el Sr Camps està duent i vol dur, fins i tot a gastar-se tres milions d'euros en una nova campanya publicitària sobre l'aigua. Necessitem 449 noves fonts i 3 km de tubs per a la vinguda del Papa a València aquest estiu. Que no seria més precís aportar eixos diners per a pal·liar els deutes de Terra Mítica?A més a més, supose jo que si això li ho hagueren dit al govern, almenys fins la partida del St. Pontífex hagueren permés el transvasament de l'Ebre. Fins i tots, el mals veïns dels catalans ens ho haurien facilitat. La pregunta capciosa i malèvola és: per quina raó de tres ho hem de pagar tots els valencians. Jo no estic d'acord que amb els meus diners es faça una despesa tan gran quan personalment jo no hi crec.
Amén¡

La segona línea d'investigació

Seguirá buscando el señor Acebes, en esa segunda línea de investigación, la todavía probable autoría del 11.M. O tal vez, por vergüenza, desaparecerá del espectro político, junto a su inseparable amiga portavoz? ¡Ver para creer¡

Que debemos exigir, los ahora españoles de bien que apoyamos a ZP, en esa presidencia por accidente, como dice alguna que otra pintada demócrata, cuando el tiempo nos da la razón? Que esos desalmados que clamaban y bramaban manifestándose junto a trasnochados clérigos insolidarios, enarbolandos banderas innecesarias junto a víctimas exacerbadas por mensajes falso y tendenciosos, hagan su “mea culpa” entonando el perdón ante sus adorados dioses por sus fieles¡

Por Dios, por Dios¡

Temblad,. Malditos, temblad.

Temblad,. Malditos, temblad.
No sempre es pot preveure el pas del temps i l'esdevenir, però en aquest cas, sí que era previsible. Previsible i no per cert inexperat, de que tant la Rita (que fins fa poc deia que no tocaria l’horta de Castellar-Oliveral), com qui ja fou apartat per malversació d’altre govern valencià, estiguen barruntant la possibilitat d’especular amb terreny protegit que fins poc de temps, eren la reserva terrestre del Parc Natural. Jo, que en casar-me em vaig exiliar al Califat independent del Poblet, veig, com a poc a poc, entre uns i altres (especuladors de poca monta reclamant adhesió a projectes poc clar –PAI’s- i d’altres més important que sempre diran que ho fan pel bé de tots) volen acabar amb l’horta residual que queda al sud de València. Però no cal preocupar-se, es tractarà d’una empresa mixta, de caràcter VPO, on la part privada haurà de posseir terrenys a l’entorn. Això em tranquil·litza, sobretot quan algun sabut tècnic ho justifica dient que sembla ser “ la única forma d'assegurar la construcción de VPO porque ya se había detectado la especulación de suelo en esta área por parte de los propietarios.” D’ací a fer-se l’Albufera, un pas.

La treva

Avui és un dia diferent, d'aquell diriem important. I per què? em pregunte. Llavors perquè com èsser de bé, em senc i trobe bé. A gust amb l'esperança de que al meu pais sembla que ja no mai més morirà cap altra persona per ser i viure en pau, amb democràcia i llibertat. Sentiments emotius de felicitat són els que ara i ací em reconforten i animen. Jo vull mirar cap al futur amb l'esperança de no haver de plorar la mort de cap company més per qüestions de ser sense més.

Un abraç.

Emilià

Les falles
Almenys enguany han posat la carpa en el carrer Crito del Refugio, perquè altres anys la ficaven en llocs que ens fotien d'allò més. Altra cosa és que les falles siguen realmet participatives, obertes al barri, ... Pos no se trata de una fiesta popular, de barrio, pa la gente del barrio? Por qué se encierran en esa carpa para celebrar las fallas?