dissabte, de març 25, 2006

Temblad,. Malditos, temblad.

Temblad,. Malditos, temblad.
No sempre es pot preveure el pas del temps i l'esdevenir, però en aquest cas, sí que era previsible. Previsible i no per cert inexperat, de que tant la Rita (que fins fa poc deia que no tocaria l’horta de Castellar-Oliveral), com qui ja fou apartat per malversació d’altre govern valencià, estiguen barruntant la possibilitat d’especular amb terreny protegit que fins poc de temps, eren la reserva terrestre del Parc Natural. Jo, que en casar-me em vaig exiliar al Califat independent del Poblet, veig, com a poc a poc, entre uns i altres (especuladors de poca monta reclamant adhesió a projectes poc clar –PAI’s- i d’altres més important que sempre diran que ho fan pel bé de tots) volen acabar amb l’horta residual que queda al sud de València. Però no cal preocupar-se, es tractarà d’una empresa mixta, de caràcter VPO, on la part privada haurà de posseir terrenys a l’entorn. Això em tranquil·litza, sobretot quan algun sabut tècnic ho justifica dient que sembla ser “ la única forma d'assegurar la construcción de VPO porque ya se había detectado la especulación de suelo en esta área por parte de los propietarios.” D’ací a fer-se l’Albufera, un pas.