Esos locos suicidas

Beneïda paciència amb els “fitipaldis”.
He tingut la sort i la ventura de gaudir aquestes pasqües, beneïdes, d’un viatge amb cotxe (agraït) per les carreteres d’Espanya, millor dit de la Comunitat. He descobert que, malgrat les campanyes que està fent la DGT (a mi personalment no em preguntaren si anava o no a morir), caldrà tenir molt present que els accident són possibles a pesar i malgrat la DGT. He descobert, deia, que hores d’ara existeix una nova forma d’avançar per l’asfalt: com que hi solen haver moltonades de camions circulant per les autovies, la resta dels vehicles ens passem quasi tot el camí pel carril esquerre, sempre i en constant avançament, això sí a 120~130 km/h. Els espavilats corredors frustrats es dediquen aleshores a envair el carril dret, amb espai suficient per avançar per la dreta dels vehicles, i just abans de tragar-me el camió, tornar al “redil”, a l’esquerra, amb el consegüent perill per la maniobra inesperada. Els qui més o menys anem amb sentit, ens vegem sotmets i acaçats de males maneres. Més d’una vegada, quan s’acosten fins a tocar-te, he tingut el mal pensament de tocar suament el fre i pegar-li jo un bon esglai a l’intrèpid suïcida. Però, benpensant com sóc, sempre reflexione encertadament amb un “possiblement perdré jo més”, i intente oblidar que m’he topetat amb ell. Aquesta volta, almenys, ho he fet.

75é aniversari de la 2ª República

El passat dissabte 8 d'abril a Paterna, es celebraren uns concerts i parlaments per tal de rememorar el 75é aniversari de la Segunda República. El meu amic Vicent Alexis ha escrit un comentari il·lustratiu de l'acte.

PATERNA.

Paterna. La dictadura més llarga d´Europa va triar aquest poble de persones treballadores i camperoles, com a seu de la seua infàmia.
Aquest nom, durant els bàrbars anys de la postguerra, esdevingué un signe de l´horror, de la brutalitat i de l'encrueliment per part d´un règim traïdor a l'orde legal, colpista i assasí, contra un poble que lluitava per mantindre´s lliure.

La repressió va ser tan brutal que durant molt de temps, les persones afusellades a Paterna, ni tan sols tenien el nom en les seues làpides. Únicament la paraula "saca número" significava la ominiosa intenció del règim a esborrar-los de les nostres memòries, i de pas amb ells del que va significar la segona república. La dictadura va fer tots els esforços per tal d´eliminar-los de les nostres memòries, va escriure en els seus llibres d´història que no van existir. Que a l´estat espanyol no van haver-hi desapareguts en la repressió de postguerra. Que no va haver-hi un període que va començar aquell catorze d´abril del trenta-un que suposava el principi dels canvis. Aquell mestres de la república, aquell camperolat i aquell moviment obrer va vore en la república un finestra oberta cap el futur. Com si fora un pesat malson on presenten unes fotos falses de tu mateix i diuen que aquell que ix a les fotografies ets tu. Després el soterradors de la memòria de la transició feren la resta. Això és el que significa tindre la memòria clara: és un clar fet antifeixista.
I és que el cínic règim va ser tan ferotge que va acusar a les persones que es mantenien lleials a l'ordre de traïdors i de sublevats. És per tot això, que tenim un deute amb moltes persones i que hem de fer un esforç com a poble a recuperar la memòria per tal de guanyar el nostre futur.
En qualsevol país d´Europa els republicans i republicanes serien reconeguts i homenajats com a lluitadors contra el feixisme i com a defensors de les llibertats. Per això, es fan tan necessaris els actes de la recuperació de la memòria i la reivindicació del que va ser el període de la segona república.
La llibertat, la igualtat i la fraternitat, la reivindicació d´un futur millor, la ferma creença que el poble pot ser l´escriptor i l´actor de la seua història sense reis ni salvadors de la pàtria. Tots aquestos valors són la república. La bandera tricolor continua sent el signe de la decència i de la lluita contra l´opresió i les dictadures. Les meues felicitacions als organitzador i als assistents a aquestos actes de recuperació de la memòria històrica celebrat a Paterna dissabte passat.

La Diestra siniestra

Vaya este artículo en la lengua del imperio, para que algunos de mis amigos, limitados por el tiempo i la lengua, no tengan que utilizar traductor.







Parece que todos están cortados con el mismo patrón. Unos más, otros algo y los restantes también. Confunden democracia con intereses propios. Aquí, en Roma y en muchas otras partes.
Bueno no en todas (pensemos en Alemania y Francia).
Ahora dice el señor liftinado (lease Berlusconi ) que no quiere aceptar lo que él ha legislado. “Me quiero hacer la cama y, plaf, me la roban, como la silla de Sevilla. Tan difícil es reconocer que se ha perdido, que la mayoria es la que dice y hace.
Aquí, a pesar de querer mostrar serenidad, siguen no admitiendo sus fallos producto de su prepotencia; siguen insistiendo en que todo el mundo está comprado con el oro de Moscú: jueces, policías, mochilas, relojes,… Tan complicado resulta reconocer los errores, señores gavioteros. Sean listos, y piensen en futuro. Les irá mejor, seguro

El meu pais és tan petit

Aquesta imatge és del Google Earth. Podeu veure com és de xicotet El Poblet.

Aparcar els cotxes 2

Tal com comentavem al blog anteriror, tenim alguns problemes per tal d’aparcar els cotxes. Com es pot veure i comprovar, al meu barri hi ha que aparca bé, com toca;
hi ha qui aparca sobre la borrera per tal que els altres puguen passar,

i hi ha qui fica masseters per tal que no li aparque ningú al davant de casa. Sovint, aparten les flors per tal que els seus hi posen el vehicles. Això se’n diu solidaritat.

Els comentaris

Doncs això, que com resulta tan complicat fer comentaris en aquets blogs, he llevat la obligació de ser usuari registrat per fer-ne algun. Espere que els anònims no siguen massa dolents.
Salut i República.

Aparcar els cotxes

Avui diumenge, al passar amb el cotxe per la plaça he experimentat tal vergonya que he decidit reflexionar sobre el que li ha passat al meu veí Jesús aquesta setmana. El passat dimecres es presentaren dos policies municipals al barri El Poblet i trucaren a la seua porta. Eren les 11 h del matí. Els va obrir Mònica i aquesta, asustada pensant que al seu home li hauria passat alguna cosa greu, no va saber que dir a les preguntes sense sentit que aquets li formularen.
-Que si no sabia llegir la trapa del clavegueram (Ajunt. De València);
-Que estava prohibit aparcar a les voreres;
-Que havia estat denunciat el seu cotxe per estacionament indegut; etc.
Mireu on aparca de 8 de la vesprada a 8 del matí cada dia. Queda tot dit.

I per quina raó em pregunte jo no multen els desaprensius que a tota hora estacionen davant de Rosita per a prendre una tila, xerrar, anar al banc... obstaculitzant el tràfec d’autobusos i cotxes? No és això vergonyós i escandalós que prevariquem amb diners públics únicament perquè un altre veí no estime convenient tenir un cotxe al darrere de sa casa aparcat i sense produir cap destorb que no siga irritar el civisme egoista d’un septuagenari que no manté cap relació amb el veïnat de fa ja molts anys?
Que no hauria estat més profitós amonestar al denunciant per emprenyar?